LA PROCESSIONÀRIA DEL PI

El cicle biològic i les fases d’aquest són molt importants ja que dependrà d’això que es produeixi o no la problemàtica.

L’eruga del pi o processionària comença el seu cicle al final de l’estiu, quan les papallones femelles són fecundades i dipositen els ous a les agulles dels pins. A les 4 setmanes, surten les erugues dels ous, que estaran al pi, i faran el seu niu (bossa de seda) que queda enganxat per un capoll groc.

El moment fonamental del cicle és durant l’inici de la primavera que, amb la pujada de la temperatura, fa que totes les erugues migrin en processió (d’aquí el nom de processionària) guiades per una femella que teixeix un fil conductor. Buscant un lloc ideal per enterrar-se i formar les crisàlides, que sortiran al final de l’estiu següent com a papallones.

El moment més perillós és la processió per a l’enterrament, l’únic moment en el que les erugues es troben al terra, formant aquestes fileres que criden inevitablement l’atenció dels nostres animals.

CICLO VITAL DE LA ORUGA PROCESIONARIA

https://www.ezsa.es/peligro-vuelve-oruga-procesionaria/ciclo-vital-de-la-oruga-procesionaria/

EL CONTACTE I LA TOXINA

El gos principalment i, ocasionalment, el gat (menys impulsiu i més calculador) solen ser les víctimes del contacte (ATENCIÓ, també els nens!). El contacte es pot produir amb la filera de processionària en moviment, amb nius caiguts al terra o, molt ocasionalment, amb pèls portats pel vent que poden ocasionar afeccions oculars. El pronòstic i les seqüeles de les lesions estan molt relacionats amb la part del gos afectada, el grau de contacte i la precocitat del tractament.

Procesionaria PortadaBlogProcesionaria PortadaBlog

La localització més freqüent és l’oral (estomatitis) que, alhora, es pot classificar en inflamació de la llengua (glossitis) o dels llavis, que poden ser erosives i ulceratives que poden evolucionar a curació o a progressió.

L’afecció ocular pot anar des de blefaritis (pel contacte amb les parpelles) o queratitis amb possibilitat de produir úlceres (si contacten amb la còrnia).

A vegades també causa rinitis per aspiració dels pèls en flairar-les.

La toxina provoca alliberació d’histamina (reacció al·lèrgica) generant una reacció inflamatòria perllongada per la permanència dels pèls, que es queden clavats a la zona afectada.

SÍMPTOMES

La simptomatologia clàssica és la del contacte oral: l’animal demostra nerviosisme, deglució constant, es rasca la boca amb les potes, hipersalivació (ptialisme), i en pocs minuts glossitis, estomatitis i la incapacitat de tancar la boca, angioedema (cara inflada) i, en alguns casos, vòmits.

Al cap d’una hora comença a haver-hi un dificultós retorn venós que provoca cianosi de la llengua (llengua blava). Si es deixa progressar, es pot arribar a tenir dispnea (dificultat respiratòria), edema laringi, hipertèrmia (febre), convulsions i fins i tot la mort.

Localment la lesió tendeix a progressar cap a una necrosi, amb possibilitat de pèrdua d’una part del teixit (freqüent pèrdua d’una part de la llengua o del llavi).

procesionaria2 624x505

https://theyellowpet.blog/oruga-procesionaria/

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic ràpid és fonamental per limitar les seqüeles. El més important és l’anamnesi on té un paper molt important el propietari o cuidador de l’animal, ja que tota la informació que pugui donar serà útil per esbrinar que hi ha hagut contacte amb l’eruga. Els casos amb millor pronòstic i resultat són aquells en què el propietari veu a l’instant que hi ha hagut contacte ja que permet actuar amb rapidesa.

TRACTAMENT

El primer que s’ha de fer és un rentat de la zona afectada amb aigua abundant tèbia-calenta, ja que l’escalfor inactiva la toxina. SOBRETOT CAL POSAR-SE GUANTS ja que els pèls urticants ens afecten també a nosaltres amb el contacte directe amb la pell. Després de seguit, acudir al veterinari.

El tractament mèdic es basa en l’ús de corticoides d’acció ràpida intravenós o intramuscular, associats o seguits d’antihistamínics. Sempre és necessària antibioteràpia de cobertura i, en alguns casos, protector gàstric.

PROFILAXI

La millor mesura de prevenció és evitar l’exposició durant els passejos en la temporada febrer-abril.

També s’hauria d’eliminar el paràsit que hi pugui haver als pins dels voltants del domicili o la zona de passeig. Podar les branques, treure les bosses protegint-nos ulls i mans i no fer-ho en dies de vent. S’han de cremar els nius i sanejar els pins. Una altra opció són els insecticides a final d’estiu-principi de tardor.

177 99 original177 99 original

https://www.ecoticias.com/naturaleza/192756/control-procesionaria-pino-incluye-primera-Region-Murcia-uso-drones

Veterinariament © 2018 - Disseny per InFoAL